Les dues primeres revolucions industrials van canviar els sistemes de producció:

Van començar a utilizar-se noves fonts d'energia:primer el vapor d'aigua i el carbó i , en la segona fase,l'electricitat i el petroli .Aquestes energies eren capaces de moure grans maquines.

Van apareixer les fabriques, grans centres amb molts operaris i amb màquines.A les fabriques els obrers no elaboren el producte complet,sinó que el treball es dividia en petites tasques i cada obrer s'especializaba.Aquest sistema de treball, juntament amb la utilització de maquines van permetre l'augment de la produccio i l'abaratiment dels preus dels productes.

A finals del s.XVIII es va iniciar la revolució industrial Anglaterra.Amb aquest nom es denomina el procès de canvi economic que va suposar el pas d'una economia agrícola tradicional a una altra caracteritza per processos de producció mecanizats capaços de fabricar béns en gran quantitat.

Es distigueixen tres etapes:

la primera revolució industrial que va començar cap al 1780.
la Segona revolució industrial que es va iniciar al voltant del 1870.
la Tercera revolució industrial que arranca en la decada del 1970 i contin

La Primera i la segona revoluió industrial 2

Les indústries clau de la primera fase de la industrialització van ser la indústria tèxtil i la siderúgia(produccio del ferro)A partir del 1870 es van desenvolupar noves industries, com ara la química i l'elèctrica.
La revlució industrial va impulsar una altra revolució: la dels transports.El 1819, unvaixell de vapor va creuar per primer cop l'ocea Atlàntic i el 1825 es va contruir a Anglaterra l primera línea de ferrocatil.

La Primera i la segona revoluió industrial

Les dues primeres revolucions industrials van caviar els sistemes de producció:

· Van començar a utilitzar-se noves fonts d' energia:primer e vapor d'aigua i el carbó i, en la segona fase, l'electricitat i el petroli.Aquest energies eren capaces d moure grans maquines.

· Van apareixer les fabrques , grans centres amb molts operaris i amb maquines.Ales fàbriques els obrers no elaboren el producte complet, sinó que el treball es dividida eb petites tasques i cada obrer s'especialitzava.Aquest sistema de treball, juntament amb la utilizació de maquines,va permetre l'augment de la producció i 'abaratiment del preus del productes.

Saps dialogar?

Quan una societat pren consciència de la diversitat d'opinions que hi ha al seu interior se li fa necessari trobar algun mitjà per arribar a acords que satisfacin els diferents punts de vista que conviuen dins seu.Amb tota probalitat, e diàleg és el millor mètode per aprobar posicions i construir formes de vida en comú acceptables per a tots.No és exgera afirmar que una persona correcta és aquella que davant una situació de conflicte és capaç de dialogar amb tots els implicats amb l'objectiu d'arribar a acords justos.Per aixó, l'educació en societat plurals i democràtics ha d'ensenyar dialogar als joves perquè siguin capaços de delibrar en les futures situacions de discrepànciaque troabara en la seva vida privada i en la seva vida ciutadana.


*Llegeix aquest text i contesta ls següents preguntes:

1. Què significa la paraula diàleg?
Mantenir una conversación amb una persona.

2.En quines situacions és important el diàleg?
Quan hi ha un conflicte, una conversació entre persones.

3.Explica una situació en què es trobi a faltar el diàleg.
En una varaia, perquè les dues persones no tenen la capacitat de arreglar les coses parlant si no barallan-se

4.Explica una situació en què el diàleg hagi assolit un acord exitó.

5.Quin profit obtenen els individus i les societat quan triomfa el diàleg?

6.Quins altres valors són neccessaris per dialogar amb èxit?

7.El diàleg ès sempre positiu?
No, sempre.


DEU RECOMANACIONS PER DIALOGAR MILLOR.


I.Per dialogar és necessaris que els interlocutors vuguin entendre's i solucionar els problemes tractats.
II.Per dialogar ès necessari que els interlocutors respectin normes com les següents:"No t'enrotllis ni t'emboliquis";"No improvisis les teves intervncions";"No et facis el saberut".
III.Per dialogar ès necssari que els interluctor es respectin mútuament i no siguin agressiu ni dogmàtics.
IV.Per dialogar ès necessari que els interloutords respectin mútumenr i no siguin agressius ni domestics.
V.Per dialogar és necessari mirar qui parla i aparar-li atenció.
VI.Per dialogar s'ha d'estar dosposat a escoltar els punts de vista i les raons dels altres fins a entendre'ls.
VII.Per dialogar s'ha d'estar disposat a expresar correctament els propis punts de vista.
VIII.Per dialogar s'ha d'estar disposat a pensar sobre les raons que ens han presentat es nostres interlucutors.

L'economia preindustrial.

Cal buscar els antecedents de la producció industrial en els tallers artesanals,que van aconsguir pogueu l'edat mitjana i a l'edat moderna, i en les manufactures del segle XVII I XVIII. Els primers tallers donaven feina a pocs artesans, que feien totes les fases del producte eren únics, fruit d'un procés fonamentalment manual i , er tant, lent i car.Les produccions es veien generalment al mercat laboral, a a mateixa ciutat i ales rodalies. En el sXVII van apareixer tallers de gans dimensions que elboren manufactures de més qualitat (articles e or, plata i coure porcellanes, tapissosmi altres tèxtils)destinades a un mercat nacionai internacional.Els principals centres d producció de manufactures eren l'India, la Xina, el Japó Flande, la Gran Bretanya i la regió alemanya de Turíngia.

L'economia Preindustrial.

Cal buscar els antecedents de la producció industrial en els tallers artesanals, que van aconseguir l'apogueu a l'edat mitjana i a l'edar moderna, i en les manufactures del segle XVII i XVIII.
Els primers tallers donaven feina a pocs artesans, que feien totes les fases del product amb l'ajuda d'eines molts simplt .Aquest productes eren únics ,fruits d'un procès fonamentalment manual i , per tant, lent i car. Les produccions es veien generalment al mercat local, a la mateixa cuitat i a les rodalies.

En el s.XVII van aparèixer tallers de grans dimensions que elaboren manufactures de més qualitat(articles en or , plata i coure, porcellanes,tapissos i altres tèxtils)destinades a un mercat nacional i internacional.
Els principals centres de producciò de manufacutures eren l'India, la Xina, el japo ,Flandes, la gran Breataya i la regió alemanya de Turíngia

Els Efectes de la Revolució Agrícola

La mecanització de gran part de les feines agrícoles i la crisi que afectava els pagesos mès modestos va forçar que aquest emigressin cap a les ciutats, a buscar-hi feina.Es va anar produint, així, un descens gradual de la població agrícola i el camp es va anar despoblant.
L'augment de la poducció va provocar un descens paral·lel dels preus amb la qual cosa el nivel alimentari general de la població va millorar.
A mès a mès, els mitjans de trasnport nous, com el ferrocrril i el vaixell de vapor, permitien tranportar els productes agrícoles va deixar de ser local, i va passar a ser nacional i fins i tot intercional.

La Revolució Agrícola del Segle XVIII-3

Finalment, els grans propietaris van forçar la venda dels terrenys comunals i vsn smplisr,aixi,les seves terres.
Tots aquests processos perjudicaven els pagesos mès pobrets,que van perdre els recursos que els proporcionaven els terrenyns comunals i que els eren necessaris per alimentar-se.Els grans afavorits van ser els grans propetaris, que van augmentar l'extenció de les seves propietaris,de manera que van poder introduir-hi les noves millores tècniques

La Revolució Agrícola del Segle XVIII-2

En els s.XVIII i XIX van tenr lloc tres processos fonamentals: la concentració de la propietat,el tancament dels camps i la desaparació dels terrenyns comunals.
Les propietats disperses es van substituir, progressivament, per parcel·ls més grans, on es podien fer servir máquines.
Els tacats impedien que el bestiar entrés als camps, i això va facilitar la rotació contínua de conreus: llavors va ser possibles introduir els nous conreus a la part de guaret, que era on tradicionalment pasturaven els aliments.

Els Canvis en les Estrucures agraries.

La majoria d'aquest nous mètodes no es podien introduir amb eficàcia als camps oberts, el paisatge agrari caracteristic de gran part d'Europa durant segles.Es camps oberts estaven formats per una gra qunatitat de petites parceles.Cada agricultor acostumava a posser deverses parceles separades i aillades les unes de le altre

Els Canvis en les tècniques de conreu.

Entre les milores que van conttribuir a augmentar la producció agrícoa destaquen els sistemes nous de rotació contínua de conreus, amb l'abandonament del recurs antic de periodes de guaret molt freqüents.Els nous conreus erbacis de llegums,naps o patates, alternat amb els conreus tradicionals, permitien cultivar continuament el sòl sense por d'esgotar-lo.

La relació estreta entre agricultura i ramaderia ès un altre dels trets essencials de la revolució agrària dels s.XVIII.Molts dels conreus nous servien per alimentar el bestiar a l'hivern,de manera que va augmentar el nombre de

Fins al s.XVII, l'agricultura van continuar sent tradicional i poc productiva.Com que el novel ltecnològuic era baix, l'agricultura depens dels cicles de la naturalesa i,per tan, era molt vulnerable a les catàstrofes.Una sequera una inundació o plaga provocaven la pèrdua de la collita i,com a conseqüència,la fam i la mort entre la població.
Cap a la fi del s. XVIII va començar una gran revolució agrícola que va capgirar les tècniques i els rendiments de l'agricultura,El canvi va cmenár a a Gran Bretaya i, a occidental i altres països cm EUA.La major part de l'Àsia,l'Àrica i Ilberoamèrica van quedar fora del procès,
La productivitat agrícola van augmentar nottablement gràcies a la millora de les tècniques de conreu i als canvis en les estructures agràries.

El camp entre l'edat antiga i l'edat moderna

-Els sumeris,els egipcis,els xinesos i els indis van ser els primers a contruir grans canals i preses per millorar el reg i el proveïment d'aigua.
-Fa més de 2.000 anys, els romans van millorar l'arada i van estendre els regadius per tot l'imperi.
- A l'edat mitjana,els musumals van millorar els regadius van introduir conreus nous a Europa,com es cítrics l'arros, e meló,la carxofa,etc.En aquella èpocas es van generalizar els molins d'aigua i de vent.

-A partir del s.XVI, els eropeus van conquerir Amèrica i part de l'Àsia i aixo va motivar un intercanvi de conreus entre unes zones i unes altres.Aixi,per exemple,van arribar a Europa la patata,el blat de moro, e fsol, el tomàquet,la carabassa, el pebrot, el gira-sol,el tabac i moltes altre plantes.