Les dues primeres revolucions industrials van canviar els sistemes de producció:

Van començar a utilizar-se noves fonts d'energia:primer el vapor d'aigua i el carbó i , en la segona fase,l'electricitat i el petroli .Aquestes energies eren capaces de moure grans maquines.

Van apareixer les fabriques, grans centres amb molts operaris i amb màquines.A les fabriques els obrers no elaboren el producte complet,sinó que el treball es dividia en petites tasques i cada obrer s'especializaba.Aquest sistema de treball, juntament amb la utilització de maquines van permetre l'augment de la produccio i l'abaratiment dels preus dels productes.

A finals del s.XVIII es va iniciar la revolució industrial Anglaterra.Amb aquest nom es denomina el procès de canvi economic que va suposar el pas d'una economia agrícola tradicional a una altra caracteritza per processos de producció mecanizats capaços de fabricar béns en gran quantitat.

Es distigueixen tres etapes:

la primera revolució industrial que va començar cap al 1780.
la Segona revolució industrial que es va iniciar al voltant del 1870.
la Tercera revolució industrial que arranca en la decada del 1970 i contin

La Primera i la segona revoluió industrial 2

Les indústries clau de la primera fase de la industrialització van ser la indústria tèxtil i la siderúgia(produccio del ferro)A partir del 1870 es van desenvolupar noves industries, com ara la química i l'elèctrica.
La revlució industrial va impulsar una altra revolució: la dels transports.El 1819, unvaixell de vapor va creuar per primer cop l'ocea Atlàntic i el 1825 es va contruir a Anglaterra l primera línea de ferrocatil.

La Primera i la segona revoluió industrial

Les dues primeres revolucions industrials van caviar els sistemes de producció:

· Van començar a utilitzar-se noves fonts d' energia:primer e vapor d'aigua i el carbó i, en la segona fase, l'electricitat i el petroli.Aquest energies eren capaces d moure grans maquines.

· Van apareixer les fabrques , grans centres amb molts operaris i amb maquines.Ales fàbriques els obrers no elaboren el producte complet, sinó que el treball es dividida eb petites tasques i cada obrer s'especialitzava.Aquest sistema de treball, juntament amb la utilizació de maquines,va permetre l'augment de la producció i 'abaratiment del preus del productes.

Saps dialogar?

Quan una societat pren consciència de la diversitat d'opinions que hi ha al seu interior se li fa necessari trobar algun mitjà per arribar a acords que satisfacin els diferents punts de vista que conviuen dins seu.Amb tota probalitat, e diàleg és el millor mètode per aprobar posicions i construir formes de vida en comú acceptables per a tots.No és exgera afirmar que una persona correcta és aquella que davant una situació de conflicte és capaç de dialogar amb tots els implicats amb l'objectiu d'arribar a acords justos.Per aixó, l'educació en societat plurals i democràtics ha d'ensenyar dialogar als joves perquè siguin capaços de delibrar en les futures situacions de discrepànciaque troabara en la seva vida privada i en la seva vida ciutadana.


*Llegeix aquest text i contesta ls següents preguntes:

1. Què significa la paraula diàleg?
Mantenir una conversación amb una persona.

2.En quines situacions és important el diàleg?
Quan hi ha un conflicte, una conversació entre persones.

3.Explica una situació en què es trobi a faltar el diàleg.
En una varaia, perquè les dues persones no tenen la capacitat de arreglar les coses parlant si no barallan-se

4.Explica una situació en què el diàleg hagi assolit un acord exitó.

5.Quin profit obtenen els individus i les societat quan triomfa el diàleg?

6.Quins altres valors són neccessaris per dialogar amb èxit?

7.El diàleg ès sempre positiu?
No, sempre.


DEU RECOMANACIONS PER DIALOGAR MILLOR.


I.Per dialogar és necessaris que els interlocutors vuguin entendre's i solucionar els problemes tractats.
II.Per dialogar ès necessari que els interlocutors respectin normes com les següents:"No t'enrotllis ni t'emboliquis";"No improvisis les teves intervncions";"No et facis el saberut".
III.Per dialogar ès necssari que els interluctor es respectin mútuament i no siguin agressiu ni dogmàtics.
IV.Per dialogar ès necessari que els interloutords respectin mútumenr i no siguin agressius ni domestics.
V.Per dialogar és necessari mirar qui parla i aparar-li atenció.
VI.Per dialogar s'ha d'estar dosposat a escoltar els punts de vista i les raons dels altres fins a entendre'ls.
VII.Per dialogar s'ha d'estar disposat a expresar correctament els propis punts de vista.
VIII.Per dialogar s'ha d'estar disposat a pensar sobre les raons que ens han presentat es nostres interlucutors.

L'economia preindustrial.

Cal buscar els antecedents de la producció industrial en els tallers artesanals,que van aconsguir pogueu l'edat mitjana i a l'edat moderna, i en les manufactures del segle XVII I XVIII. Els primers tallers donaven feina a pocs artesans, que feien totes les fases del producte eren únics, fruit d'un procés fonamentalment manual i , er tant, lent i car.Les produccions es veien generalment al mercat laboral, a a mateixa ciutat i ales rodalies. En el sXVII van apareixer tallers de gans dimensions que elboren manufactures de més qualitat (articles e or, plata i coure porcellanes, tapissosmi altres tèxtils)destinades a un mercat nacionai internacional.Els principals centres d producció de manufactures eren l'India, la Xina, el Japó Flande, la Gran Bretanya i la regió alemanya de Turíngia.

L'economia Preindustrial.

Cal buscar els antecedents de la producció industrial en els tallers artesanals, que van aconseguir l'apogueu a l'edat mitjana i a l'edar moderna, i en les manufactures del segle XVII i XVIII.
Els primers tallers donaven feina a pocs artesans, que feien totes les fases del product amb l'ajuda d'eines molts simplt .Aquest productes eren únics ,fruits d'un procès fonamentalment manual i , per tant, lent i car. Les produccions es veien generalment al mercat local, a la mateixa cuitat i a les rodalies.

En el s.XVII van aparèixer tallers de grans dimensions que elaboren manufactures de més qualitat(articles en or , plata i coure, porcellanes,tapissos i altres tèxtils)destinades a un mercat nacional i internacional.
Els principals centres de producciò de manufacutures eren l'India, la Xina, el japo ,Flandes, la gran Breataya i la regió alemanya de Turíngia

Els Efectes de la Revolució Agrícola

La mecanització de gran part de les feines agrícoles i la crisi que afectava els pagesos mès modestos va forçar que aquest emigressin cap a les ciutats, a buscar-hi feina.Es va anar produint, així, un descens gradual de la població agrícola i el camp es va anar despoblant.
L'augment de la poducció va provocar un descens paral·lel dels preus amb la qual cosa el nivel alimentari general de la població va millorar.
A mès a mès, els mitjans de trasnport nous, com el ferrocrril i el vaixell de vapor, permitien tranportar els productes agrícoles va deixar de ser local, i va passar a ser nacional i fins i tot intercional.

La Revolució Agrícola del Segle XVIII-3

Finalment, els grans propietaris van forçar la venda dels terrenys comunals i vsn smplisr,aixi,les seves terres.
Tots aquests processos perjudicaven els pagesos mès pobrets,que van perdre els recursos que els proporcionaven els terrenyns comunals i que els eren necessaris per alimentar-se.Els grans afavorits van ser els grans propetaris, que van augmentar l'extenció de les seves propietaris,de manera que van poder introduir-hi les noves millores tècniques

La Revolució Agrícola del Segle XVIII-2

En els s.XVIII i XIX van tenr lloc tres processos fonamentals: la concentració de la propietat,el tancament dels camps i la desaparació dels terrenyns comunals.
Les propietats disperses es van substituir, progressivament, per parcel·ls més grans, on es podien fer servir máquines.
Els tacats impedien que el bestiar entrés als camps, i això va facilitar la rotació contínua de conreus: llavors va ser possibles introduir els nous conreus a la part de guaret, que era on tradicionalment pasturaven els aliments.

Els Canvis en les Estrucures agraries.

La majoria d'aquest nous mètodes no es podien introduir amb eficàcia als camps oberts, el paisatge agrari caracteristic de gran part d'Europa durant segles.Es camps oberts estaven formats per una gra qunatitat de petites parceles.Cada agricultor acostumava a posser deverses parceles separades i aillades les unes de le altre

Els Canvis en les tècniques de conreu.

Entre les milores que van conttribuir a augmentar la producció agrícoa destaquen els sistemes nous de rotació contínua de conreus, amb l'abandonament del recurs antic de periodes de guaret molt freqüents.Els nous conreus erbacis de llegums,naps o patates, alternat amb els conreus tradicionals, permitien cultivar continuament el sòl sense por d'esgotar-lo.

La relació estreta entre agricultura i ramaderia ès un altre dels trets essencials de la revolució agrària dels s.XVIII.Molts dels conreus nous servien per alimentar el bestiar a l'hivern,de manera que va augmentar el nombre de

Fins al s.XVII, l'agricultura van continuar sent tradicional i poc productiva.Com que el novel ltecnològuic era baix, l'agricultura depens dels cicles de la naturalesa i,per tan, era molt vulnerable a les catàstrofes.Una sequera una inundació o plaga provocaven la pèrdua de la collita i,com a conseqüència,la fam i la mort entre la població.
Cap a la fi del s. XVIII va començar una gran revolució agrícola que va capgirar les tècniques i els rendiments de l'agricultura,El canvi va cmenár a a Gran Bretaya i, a occidental i altres països cm EUA.La major part de l'Àsia,l'Àrica i Ilberoamèrica van quedar fora del procès,
La productivitat agrícola van augmentar nottablement gràcies a la millora de les tècniques de conreu i als canvis en les estructures agràries.

El camp entre l'edat antiga i l'edat moderna

-Els sumeris,els egipcis,els xinesos i els indis van ser els primers a contruir grans canals i preses per millorar el reg i el proveïment d'aigua.
-Fa més de 2.000 anys, els romans van millorar l'arada i van estendre els regadius per tot l'imperi.
- A l'edat mitjana,els musumals van millorar els regadius van introduir conreus nous a Europa,com es cítrics l'arros, e meló,la carxofa,etc.En aquella èpocas es van generalizar els molins d'aigua i de vent.

-A partir del s.XVI, els eropeus van conquerir Amèrica i part de l'Àsia i aixo va motivar un intercanvi de conreus entre unes zones i unes altres.Aixi,per exemple,van arribar a Europa la patata,el blat de moro, e fsol, el tomàquet,la carabassa, el pebrot, el gira-sol,el tabac i moltes altre plantes.

EL CAMP ENTRE L'EDAT ANTIGA I L'EDAT MODERNA.

Duranr tots aquests segles, la majoria de la població,al voltant del 90%,vivia al camp, en petits poblets.

Una part de les terres estava dividida en parcel·les petites,propietats dels pagesos que kes treballaven per tal de sostenir-se.Però la part mès important eren propiestats d'una minoria de terratinets ,que utilizaba esclaus o serfs per fer les feines agricoles.També hi havia terrenys comunals, que tothom podria fer servir.

Els sistemes de conreus eren rudimentaries.Es feia servir rl guaret ,es a dir,no conreava toto el terreny,sino que cada any es deixava una part improductiva perquè descansès.Durant aquest segles hi van haver poques innovacions.

EL NEOLÍTIC

Les primeres espècies cultivades van ser cereals:blats al Proxim Orient i a Europa,arròs a l'Àsia i blat de moro a America.Les eines utilizades per a les feines agrícoles eren molt rudimentaries.Per llaurar la terra els éssers humans van utilizar,inicialment,un pal; i més endavant van fabricar aixades.Per tallar les messes i recollir la collita, en un principi, feien servir les mans i, més tard, van utilizar maxil·lars d'ovelles; desprès van col·locar dents del bestiar en suport de fusta i van construir les primeres falçs.Per moldre el gra feien servir molins de mà.Mès tard,es va intentar l'arada,que permitia llaurar més quantitat de terra d'una vegada i més de pressa amb l'aixada.

La Revolució Agrícola.

Els primers grups humans vivien de la cacera,la pesca i la recol·lecció de fruits silvestres.Nomès fa uns 10.000 anys, al neolitic,els essers humans van començar a cultivar les plantes i a domesticar els animals:era el naixament de l'agricultura i la ramaeria.Apartit d'aleshores els essers humans van contruir pobles a prop dels camps de conreu i es van fer sedentaris.

La Revolució Agrícola.

L'Europa de finals dels S.XIX

Les unificacions italianes i alemanya van tancar l'etapa de les gran revolucions liberals i nacionals a Europa.Al darrer terç del segle semblava que s'havia aconseguit una certa estabilitat poltica i de certa establir politica i de fronteres .Però en realitat encara hi havia un sueguit de conflictes que continuaven latens .D'una banda persistien greus problemes nacionals a l'interior de l'imperi Austriactic i tambe de l'Imperi Turc que mantenien domintas pobles amb aspiracions d'independencia.
Aquest era el cas d'hongaresos txecs, croats i polonesos pel que fa a austria; i de serbis, romanesos i bulgars en el cas de turquia. Aixi mateix, en aquests impeis les reformes liberals tambe havien estat nul-les o, si mes no, molt limitades i. com a consequencia, les aspiracions d'emancipacio continuaven pugnant per refor-mar el sistema politic.

La Unificació d'Alemanya III

GUILLERMO I

El 1871 va neixer l'imperi Alemany, el segons Reich, que de seguida es va convertit en una nova gran potència.

La Unificació d'Alemanya II

Des del primer moment Prussia va intentar liderar la unificació.Potencies una unió duanera de la qual Àustria va quedar exciosa i , menysparents es propostes liberals d¡alguns Estats,escolli el cami de la guerra per aconseguir la unificació.
Aixi, el canceller prissisa otto von Bismack va dirigir una vistoriosa guerra cpntra Àustria el 1866 i una altra contra França el 1870que li van permetre unir tots els Estats sota el ceptre del rei de Prussia, el kaiser Guillem I

La unificació d'Alemanya I

El proncipal problema per assolir la unitat d'Alemamya era la rivalitat entre les dues grans potències gernàniques; Prussia i Àustria.El 1815 el territori alemany estava dividit en 39 estats.El Congrès de Viena els va agrupar en l'anomenada Confederació Germànica que estava presidida per Àustria.

La Unificació d'italia III

El 1861 es va proclamar el Regne d'Italia el primer rei del qual va ser Victor ManuelII,rei de Sardenya-Piemont.Nomès Venècia i els Estats Pontificis van quedas fora del regne,però s'hi van incorparar el 1866 i el 1870.

La Unificació D'itàlia II

El proces d'unificacació d'italia va ser militar.El 1859 l'armada francopiamontesa va derrotar els austríctics a Magenta i Soltero,que van cedir la Llombardia al Piemont.Un cop assolia la pau al nordel republica Garibaldi,encapçament un exèrcit de voluntaris els camises roges,va comquerir els estats del sud.

La Capacitat intel·lectual

Segons el diccionari,la intel·ligència és la "facultat o capacitat" de l'homes per comprendre el món de les relacions i prendre'm consciència,per resldre situacions noves mitjançant unes respotes també noves o per aprendre a fer-ho".Aquesta capacitat està caracteritzada per factors diversos,els quals poders facilitar el desenvolupament d'uns determinats estudis o professionals.D'aquesta factors,podem destacar-ne als següents.

DECIDIR EL MEU FUTUR.

Mapa del sistema educatiu.

Prendre decisions significa triar entre les alternetives que tens a l'abast i estudiar els condicionaris de cada situaació.Al llarg de la seva vida,unapersona ha de prendre decisions de tota menal.Algunes són intrascndents, pero n'hi ha d'altre que són tan importatnts que,de l'encert o l'error,se'h podem derivar conseqüencies imprevisible.Una primera conclusió doncs,no s'han de prendre decisons de manera precitada.

Una de les decisions importants que una persona pren a la vida és l'elecció del seu futur profesional.Aquesta elecció ha de ser fruit de la reflexió i de la valoració dels diversos elements que hi entren en joc,per no caure en una decisió equivocaba que et pugui portar a un futur de frustació professional i personal.Aixo obligava a prendre decisions amb objectivitat i prudencia,sabent que es el que vols i què e spossible aconseguir.

Un punt de partida per fer aquesta reflexió è valorar la pròpia situació academia pel que fa a les possibilitats d'obtenir un tipus d'acreditació o un altre.En acabar l'ESO,pots trobar-te en dues situacions diferents.

A) Aprobar 4t d'ESO i obtenir el Graduat Escolar que t'acredita per seguir per alguns d'aquests camins.
-Formacio profesionalde grau mitjà.
-Batxillerat.
-Món del treball.

B)No aprobar 4t d'ESO.En aquest cas, les sortides que pots seguir són:

Món del treball.
Programa de Qualificació Professional inicial (PQPI)

A l'hora de decidir-te t'has de centrar especialment a coneixer totes les possibilitats,limitació,motivadores caràcter,gustos,tèmdecies,oferta d'estudis,expectatives vitals,etc.Aquesta reflexió haura d'abastar els camps següents.

1.Coneixement de les teves capicitats intel·lectuals.

2Coneixement de la teva personalitat.

3Descobrir quins són els teus interessos,tendencieso gustos per un determinat tipus d'estudis i professionals.

4Coneixement de les possibilitats que et dóna el sistema educatiu en el qual estats estudiant.

5.Accés a altres fonts d'informació.

La Unificació d'Itàlia.

Italia estava dividida en sis Estats.El Papa era sobira es un amb capital a Roma Austria s'havia annexionat la Liobardia i el Veneno,unes regions riques de nord italia i estenia la seva influencia sobre tot un seguit de petits Estats.Nomès el Piemont,al capdavant del qual hi havia una monarquia de caire liberal es manifestava a favor de la unificacion de tots italia en especial del seu primer ministre Cavour que va aconseguir que l'eperador francés Napoleó III donés suport a les demandes italianes.

Comentari d'una pintura:

Aquesta imatge representa la revolta que es va iniciar a França per enderrocar la denistia absoluta dels Borbons en nom de la llibertat,que apareix simbolitzada per una dona que guia els revolucionaris pertayents es la seva majoria a laes classes populars,que són els que fonamentalment van protagonitzar aquesta revolució.Tots els personatjes estar avaçant sobre cadàvers que simbolitzaven el sacrifici del poble anòmin,encara que entre suis,tots dos defensors de la causa monàrquia i que han resultat abatuts.Entre els revolucionaries destaquen els personatges següents.

-L'obrer,que porta un sabre i una insignia blanca,símbols liberals.

-Un petit burgues que es reconeix per la seva vestimenta,el barret de copa l'escopeta de caça.

-El pagès,que està ferit i que porta una indumentaria que correspon als color de la bandesa francesa,com a símbol de les ferides de la nació francesa.

-L'estudiant que representa els joves,que són víctimes de les injusticies lluiten per aconseguir un futur millor.

-El membre de la Guardia Nacional,que se l'reconeix pel barret de corneta caracteristic d'aquest cos, i que port a a mès a més un floret i una pedra a la má tot plegat és un símbol revolucionari i de lluita.

-La figura femenina ès una al·legoria de la llibertat,ja que porta els pits descoberts i avança amb un fusell a la mà,amb el qual ha de lluitar per aconseguir-la. A mès ,també representa França perquè porta a la mà dreta la bandera tricolor francesa.

El quadre representa un episodi de la revolució que es va desenvolupar a França el juliol de 1830,quan les classes populars i la burguesia es van aixecar contra la monarquia que s'havia restaurat despres de la caiguda de Napoleó i que havia restringit en els últims temps les llibertats,a part d'haver conduït els cuitadans a uan crisi economicà.Aquest grups van aixecar barricades als carrers de Paris duranr les"jornades glorioses" i van protagonitar revoltes que van acabar amb el regnat del Borbo Carles X que va ser substituit per una monarca mes liberal:Lluis Felip d'Orleans.

L'xpansió del liberalisme i el nacionlisme

La força del pensament liberal i del nacionalisme es van demostrar en tres grans oan narnades revolucionàries que,a partir del 1820,van anar esfondrats el sistema de la Restauració configuracio el conges de viena.

L'oposició del liberalisme i el nacionalisme.

Malgrat aquest retom aparent a l'antic Regim,una bona prt de les idees que havia generat la Revolució Frncesa i que havien expandit els exèrcits napoleonics havien penetrat profundament a molts paisos europeus.Nombrosos cuitadans se sentien identificat amb el liberalisme politic (separació de poders,sobirnia nacional,igualtat juridica,etc...)i amb el dret dels pobles a constituir-se nacions indpendents.El Congrès de Viena no va respectar ni els principis lberls ni les aspiracions nacionals d'alguns paisos europeus,Aixi doncs,a partir del 1815 liberalime i nacionalisme,redits a la clandestinitat, es convertiren en les due forçes d'opisicó a la Restauració,

Mapa congres de Viena

Les decisions del Congrés de Viena es van completar amb la Santa Aliança,un tractar entre Russia,Austria i Prússia,al qual s'afegirien altres monarques europeus,que teni com objectiu ajudar-se mútuament davant de qualsevol amenaça de revolucio liberal.De fet,s'admetia el dret d'interveció en qualsevol paísi,per això les potencies es reunien n congressos perodics on es prendrien mesure per mantenir l'ordre a Europa.

La Restauració

Els Estats vencedors de Napoleó es van reunir,entre 1814-1815 a proposta canceller austratic Metternich,l Congrés de Viena.L'objectiu era que tots els paisos tornesin a l'Antic Règim i restaurr l'bsolutisme monàrquic.Aixi,doncs,desprès de reposar els monarques als seus trons,les quatre grans potències (Russi)

Formació profesional

Institut Miquel Martí i Pol (08035143)
av. Verge de Montserrat, s/n
08940 - Cornellà de Llobregat
933775657 - 934742418
Públic

Ensenyaments impartits:

curs de preparació de la prova d'accés als cicles formatius de grau superior

educació secundària obligatòria

batxillerat
- batxillerat de ciències i tecnologia
- batxillerat d'humanitas i ciències socials

cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà

Institut de Sales (08034621)
c. Antonio Machado, s/n
08840 - Viladecans
936582012 - 936377021
Públic

Ensenyaments impartits:

educació secundària obligatòria

batxillerat
- batxillerat de ciències i tecnologia
- batxillerat d'humanitas i ciències socials

cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
- cures auxiliars d'infermeria
- farmàcia

cicles formatius de formació professional específica de grau superior
- dietètica
- higiene bucodental
- documentació sanitària

farmàcia i parafarmàcia

cicles formatius de formació professional específica de grau superior
- instal.lacions electrotècniques
- desenvolupament de productes en fusteria i moble
- anatomia patològica i citologia
- laboratori de diagnòstic clínic
- salut ambiental

instal·lacions elèctriques i automàtiques
- farmàcia i parafarmàcia

programa de qualificació professional inicial
- auxiliar de treballs de fusteria i instal·lació de mobles

Institut Francesc Ferrer i Guàrdia (08026683)
av. de la Generalitat, 30
08970 - Sant Joan Despí
933731611 - 933738209
Públic

Ensenyaments impartits:

curs de preparació de la prova d'accés als cicles formatius de grau superior

educació secundària obligatòria

batxillerat
- batxillerat de ciències i tecnologia
- batxillerat d'humanitas i ciències socials

cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
- comerç
- cures auxiliars d'infermeria
- instal.lació i manteniment electromecànic de maquinària i conducció de línies

cicles formatius de formació professional específica de grau superior
- gestió comercial i màrqueting
- desenvolupament i aplicació de projectes de construcció
- realització i plans d'obres

Set Turons,set reis.

Segons la trdió romana,després de la mort de Ròmul,es van succeir a la ciutat sis reis llegendaris al llarg de dos segles,fins al 509 aC. De la mateixa mnera que van ser set els turons de la Roma primitiva,set van ser també (si hi comptem Ròmul)els i de qualsevol tipus i nefastos que segons la religio no eren p reis de la cuitatd.
Entre els tre primes van regnar gaibè cent any.El primer,el gendre de Tit Taci el rei sabi,anomenat Numa Pompili,una mena de rei sacerdot,és recordat per haver introduit a Rom l religió i el culte als déus,la ie segons la religio no eren propicis per fer aquete activitatsegastor qunstitucions de les vestls i l distinció entre els die fstos propicis per desenvolupar activitats judicil i de qualsevol tipus i n

Les Assembles.

L'assemblea del poble posseïa uns poders limitat,ja que podi acceptar o rebutjar una llei.Cada una de le cúries proporcionava vent infant (centúria)i deu cavallers (decúries),la genets,que era comandat pel rei.
Per ajudar el monarca en l tasca de governar,el rei disposava tambè d'un consell de cent notalbes,constituït pels caps de les fmílies patrícies,el Senat (terme derivat del llatí senex,"ancià").Aquet consell tambè s'ocupava de vetllar perque es complissin els costums del avantpasats mos maiorum.Es creu que Ròmul en va ser el fundador.

El rei,el senat i el poble de la roma primtiva.II

Entre altres funcions,al rei se li atibuia la de consultar la voluntat dels déu (auspira que les funccia publica)i l'ofrena de sacrificis a les deítats.No obstant aixo,a mesura que les funcions religioses van augmentant,el rei va anar delegant part d les tasques en publica.El mes destacts d'aquest col·legis era el collgium pontificium,president del Pontifex Maximus.
A més de funcions religioses,el monrca tenia tribucions civils,cim la de convocar l'assemblea del poble (cometia curiata),que estava distribïa en cúries o circumscripcions administratrives, en total n'hi havia trent,és adir,deu per a cada un de les trs tribus primitives de Roma (ramnenses,titienses i luceres).

El rei,el senat i el poble de la roma primtiva.

El Terme per rei(rex) deriva ade la paraula regere,que significa regir o governar.Encara que les dades ens han arribar de lea monarquia romana estan a cavall de la llegenda i la realitat,sabem que, des que accedia al tron,a persona que exercia aquest càrrec tenia un caràcter especial,no per l'origen (el lloc de rei no ea hereditari,pero si vitalici.)sinó per autoritat sagrada que representava.Duia un mantell porpra,un ceptre de auxiiars o lictors que duien les famoses fasces,unes

Directori/Consonant

El Directori és la forma de govern que s'instaurà a França el 1794 després del cop d'Estat de la burguesia conservadora en què aquesta va tornar a prendre el control de la revolució.Per itar la dictadura,s'establi un govern col·legiat (Directori)format per cinc membres.
En plena guerra contra les potències absolutistes d'Europa,l'exèrcit va començar a tenir una importancia enorme,perquè era l'unic capaç d'imposar l'ordre i assegurar la defensa nacional.

MONARQUIA ABSOLUTA/MONARQUIA constitucional

En els monarquies absolutes el monaca està per sobre de tots els habitants del seu regne i tots són els seus súbdits,sotmesos a ell i governats per ell.L'autoritat del onarca prové directament de Déu,en nom de qual exerceix el poder.Com a reflex del poder diví,el monarca posseeix un poder absolut:ell és la llei,l'autoritat màxima de govern, el cap de justicia i diregeix la politica interior i exteior.No se sotmesos a cap control i no comporteix sobirania amb ningú.En les monarquias constitucionals,en canvi,la voluntat de la nació s'expresa mitjançant l'elaboració de lleisper parts del Parlament,i hi ha una Constitució que és el marc que regula les relcions dels ciutadans,és a dir, les llibertats fonamental del individus:llibertat de consciència,D'expressió,de reunió...Aquest individu lliure és un ciutadá i el conjunt de cuitadans constitueix la nació que detè la sobirinia.També s'hi estableix la divisió de poders(executiu,legislatiu i judicial),perquè el poder no sigui mai absolut.En la primera fase de la Revolució per exemple,França va esdevenir una monarquia constitucional en què el rei consevà el control del poder executiu.

Giorondins/Jacobins

Els Girondins,representa de la burguesia benestant eren partidaris d'una revolució moderada.Defensavn,per exemple
,el sufragi censatai (només podien votar aquells que tinguessin cert nivell de riquesa),la no-inetervenció de l'Estat en i i de lal'economia,i estaven en contra de l'execució del rei.
Els Jacobins,en canvi,molt més radicals,representaven la burguesia menys adinerada i es van aliar amb les classes populars (sants-culottes)peer prenre el poder.Eren prtidaris del sufragi universal masculí,de l'execució de la familia reial,i van promulgar una serie de lleis socials,com ara la de control de preus,en quel'estat intercvenis decididamnet en la marxa de l'economia.

Les conquestes de Napoleò.II

Explica les diferènts que existeixen entre les parelles de termes proposats:

TERCER ESTAT/ESTATS GENERALS
Els Estats Generals són les Cots(Parlament) reundes pel re on hi ha representatnts els membres mé destacats de cada estament o Estat:els nobles (aristocràcia), el clegart (Esglesia),la burguesia (Terce Estat).
El tercer Estat és el nom que rep la burguesia representada als Estats Generals,encara que sovint s'inclouen sota aquesta denominació altres grups socials com els pagesos,els menetral i tots aquells pertanyents a les clases socials més desafavorides.

TERROR/GRAN POR
Poc desprès de la Presa de la Bastilla el 14 de juliol e 1789,es va estendre el rumor que bandes organitzades per nobles cren¡maven les collites i mataven els pagesos.Els pagesos van reaccionar assaltants mlts castells de la noblesa i crement els registren on constaven els drets feudals.Aquest fenomn és conegut com a Gran Por.El terror es dferma el 1792,poc després que els

Les conquestes de Napoleò.

Analitza la visió diferrent de la presència francesa a Europa i explica a quines reaccions i a quines actituds va donar lloc.
El primer gravat és una apologia de la revolució i de les reporcussions posmitives de a seva difusió per Europa.S'hi mostra un home que amb una roda genera una corrent elèctrica que a traves d'un cable ort d'un barret frigi(símbol de la republica)fa caure a tera els tons dels monarques europeus.
El gravat inferior,per la seva banda,mostrar les altres conseqüencies de la Revolució.Napoleó dirigeix els seus soldats durant una espoliació d'obres d'art i riqueses,Destacael detall de la creu trepijada a terra.Els gravats mostren les dues cares de les campayes napoleoònques.El primer reflecteix l'entusiasme am que al princpi fou acollit dels liberals,que veien en Napoleo el representant d'un poble francès que es defensa de la tranoa absolutista i un programador de le idees alliberadores de la revolució.
El segon,per la seva banda,revela la realitat d'un exèrcit que d'alliberador va passar ràpidament a sr conqueridor,que rapinyava i saquejava en aquells països que subjugava com ualsvol altre exèrcit invasor.
Així,els exèrcits napoleòncs,acollits al pincipi com a alliberadors després d'acabar amb insttucions pròpies de l'antic Regim als paísos ocupats,aviat van ser vistos com opressors,fet que va donar lloc a rebel·lions nacionals i liberals per expular-los,fruit justament dels ideals difosos per França.

Les Conquestes de Napoleó II

3) Quins Estats independent de França van passar a ser aliats de Napoleó?

Alguns països van ser en determinats períodes aliats de França,Es el cas d'Australia,Prússia o els països nòrdics.Malgrat tot,aqust Estats formarien part de diverses oalicions antinapoleòniques.

4)Quins van se els únics territoris no ocpats l'any 1811?On es va produir la revolta popular mès important contra Napoleó?
Els territoris no ocupaven el 1811 són Portugal,la Gran Bretanya,Noruega,Dinmarca i els Imperi austrìac,rus i turc.
La revolta popular més important contar Napoleó va tenir lloc a Espanya el 1808,quan es va desenvlupar l'anomenada Guerra del Francès,que v marcar el declivi de l'imperi napoleònic,el qual va ser definitivament derrotat 1815.

Les Conquestes de Napoleó

2) Digues sobre quins països actuals s'estenia l'imperi napoleónic,Quis països n'eren dependents i controlts per França?

L'imperi npoleonic es va estendre sobre els acuals països de França,Holanda,Belgica,nord i centre d'Italia eslovènia,est de croacia,els territoris alemanys que hi ha a l'esquerra del Rin i Catalunya.Eren països dependents o vassals de Frnça el seguents:Italia,Napols,la Confederació Helvètica,la Confederació del Rin,el Ducat de Varsovia i Espanya.

Mapa de l'imperi napoleònic

al poder 1 Quins esdevinements van fer possible l'arribada de Napoleó al poder?
L'arribada de Napoleó va ser facilitada per la conflictivitat social que hi haia a França després de ser aprovada la Constitució de 1795,la qual limitava els drets polítics de les classes populars.Al nou govern s'hi oposaven tant els partidaris de labsolutisme com les classes populars,a la cual cosa s'afegia la lluita contra les potències absolutistes d'Europa,que eren contràries a la França revolucionària.
En aquest contexr,l'exèrcit va adquirit una gran imporancia,ja que era l'unic estament capaç d'imposar l'ordre i assegurar la defensa nacional.En aquell eercit hi destacava un joce general,Napoleó Bonaparte,que no pretenia tornar a l'Antic Règim, sino cosolidar els èxits de la Revolució en el seu aspecte mès consevador.

Napoleó VIII

Els 1814 després d'haver estat derrotat a Rússia i a Espanya.Napoleó deixa el poder.Tot i el seu retorm efimer, el 1815 fou derrotat definitivament a Warerloo, i no sols a França sinó a tot Europa semblava inevitable que tornaria l'Atinc Règim.

Napoleò VII

Aixi, paradoxament,els ideals de llibertat que van escampar els francesos van ser la base ideològica amb la qual els patriotes de nombrosos països es van oposar a la presència francesa.L'aixacament protogarnitzat el 1808 pels espanyols cintra la invasió i la imposició d'un rei estranger (Josep Boraparte)va ser el primer,el més nombros i el que va marcar el declivi de l'imperi napoleònic.

Napoleó VI

Però d'altre banda els interessos de França i especialment els de la burguesia (cobrar impostos, fer negocis a propien se les rqueses dels països sotmeses),prevalien per sobre dels ideals revolucionaris.Els exèrcits actuaven a mès , coom conqueridos que sotmetien,nacionals contra la França invasora.