Les Conquestes de Napoleó II

3) Quins Estats independent de França van passar a ser aliats de Napoleó?

Alguns països van ser en determinats períodes aliats de França,Es el cas d'Australia,Prússia o els països nòrdics.Malgrat tot,aqust Estats formarien part de diverses oalicions antinapoleòniques.

4)Quins van se els únics territoris no ocpats l'any 1811?On es va produir la revolta popular mès important contra Napoleó?
Els territoris no ocupaven el 1811 són Portugal,la Gran Bretanya,Noruega,Dinmarca i els Imperi austrìac,rus i turc.
La revolta popular més important contar Napoleó va tenir lloc a Espanya el 1808,quan es va desenvlupar l'anomenada Guerra del Francès,que v marcar el declivi de l'imperi napoleònic,el qual va ser definitivament derrotat 1815.

Les Conquestes de Napoleó

2) Digues sobre quins països actuals s'estenia l'imperi napoleónic,Quis països n'eren dependents i controlts per França?

L'imperi npoleonic es va estendre sobre els acuals països de França,Holanda,Belgica,nord i centre d'Italia eslovènia,est de croacia,els territoris alemanys que hi ha a l'esquerra del Rin i Catalunya.Eren països dependents o vassals de Frnça el seguents:Italia,Napols,la Confederació Helvètica,la Confederació del Rin,el Ducat de Varsovia i Espanya.

Mapa de l'imperi napoleònic

al poder 1 Quins esdevinements van fer possible l'arribada de Napoleó al poder?
L'arribada de Napoleó va ser facilitada per la conflictivitat social que hi haia a França després de ser aprovada la Constitució de 1795,la qual limitava els drets polítics de les classes populars.Al nou govern s'hi oposaven tant els partidaris de labsolutisme com les classes populars,a la cual cosa s'afegia la lluita contra les potències absolutistes d'Europa,que eren contràries a la França revolucionària.
En aquest contexr,l'exèrcit va adquirit una gran imporancia,ja que era l'unic estament capaç d'imposar l'ordre i assegurar la defensa nacional.En aquell eercit hi destacava un joce general,Napoleó Bonaparte,que no pretenia tornar a l'Antic Règim, sino cosolidar els èxits de la Revolució en el seu aspecte mès consevador.

Napoleó VIII

Els 1814 després d'haver estat derrotat a Rússia i a Espanya.Napoleó deixa el poder.Tot i el seu retorm efimer, el 1815 fou derrotat definitivament a Warerloo, i no sols a França sinó a tot Europa semblava inevitable que tornaria l'Atinc Règim.

Napoleò VII

Aixi, paradoxament,els ideals de llibertat que van escampar els francesos van ser la base ideològica amb la qual els patriotes de nombrosos països es van oposar a la presència francesa.L'aixacament protogarnitzat el 1808 pels espanyols cintra la invasió i la imposició d'un rei estranger (Josep Boraparte)va ser el primer,el més nombros i el que va marcar el declivi de l'imperi napoleònic.

Napoleó VI

Però d'altre banda els interessos de França i especialment els de la burguesia (cobrar impostos, fer negocis a propien se les rqueses dels països sotmeses),prevalien per sobre dels ideals revolucionaris.Els exèrcits actuaven a mès , coom conqueridos que sotmetien,nacionals contra la França invasora.

Napoleó IV

El 1811 l'imperi napoleònic era en la seva màxima esplendedor anava d'Alemaya a italia i nombrosos països en convertien en Estat vassalls seus.Excelentela Gran Bretaya la resta d'Europa se situava sota el domini o el controlde França

Napoleó III

Un dels motius del prestigui i del poder de Napoleó va ser la seva capacitat per allunyar el perill d'una invasió estranguera contra França.Els monarques absoluts europeus s'havien oposat des delcomençament a la França revolucionaries i havien coalitzat els seus exèrcit per lluitar-hi en contra.Napoleo va aconseguir derrotar aquest monarques i conseguir amb els seus exercits una bona part d'europa.

Napoleó II

L'obra pilitica de napoleó ha estat qualificada de contradictòria, ja que d'una banda ya controlidar les conquestes revolucinàries principals (igualtat juridica, abolició del règim feudal,supressió dels ordes religioses,venda de les terres de l'esglesia,redefinició de la propietat de la terra en un sentit capitalisme)i de l'altra va trair l'esperit de la revolució amb l'establiment d'un règim autoritor i el retom al poder d'una classe de notables-aritocrácia i alta burguesia-.

LA MEVA PERSONALITAT

Posa una creu a la caracteristiques que s'adapta mès a la teva personalitat.

Nerviós/ M'altero facilment i a vegades em costa dominarme.

Tranquil Em prenc les coses amb molta calma, no m'altero fàcilment.

Extravertit Sóc obert, m'agrada molt relacionar-me amb els altres.

Introvertit Sóc tancat no m'agrada gaire relacionar-me.

Reflexiu Abans de pendre una decisió m'ho penso bè.

Impulsiu Faig gairabè sempre les coses sense pensar-les massa.

Optimista Veig sempre l'aspecte positiu de les coses sortirien malament.

Pessimista Acostrumbro a veure-ho tot negre,penso que les coses sortiran malamnet.

Amb Iniciativa Sè prendre decisions adequadas en cada moment,improvisar solucions.

Adaptable Rapidament m'integro dins un grup i en circumstáncies noves.

Directiu M'agrada dirigir,prendre decisions,coordinar equips de persones.

Sociable M'agrada molt les relacions amb els altres i me'sn surto bastant bé.

Submís Prefereixo que m'organitzin el treball,que em dirigeixen el que haig de fer.

Segur Tinc idees pròpie,tinc seguretat en mi mateix,se cap a on vaig.

Atrevit M'agrada el risc,no tinc por del perill,soc aventura.

Idealista Em guiò pels meus ideals,sóc poc pràtisc /a

Realista Sòc molt pràtic/a no em guió per ideals ni construcións imaginatives.

Les meves aptituds

Senyals quines aptituds penses que tens més desenvolupades:

Manuals (manipular objecte,arreglar aparells...)

Mecàniques (capacitat per comprendre mecaniques.)

Físiques (agilitat,força,flexibilitat,resitència...)

Organitzatives (estructurat,ordenat,endreçat,operetives.)

Directives (donar ordres a altres,liderar un grup.)

Socials (relacions humanes,extraversió.)

Didàctiques (saber enseyar,explicar bè i amb claredat.)

Artistiques (saber dibuixar,pintar,dissenyar.)

Musicals (saber tocar un intrument,cantar,comprendremúsica.)

Lingüistiques (domini de l'expresió oral i escrita.)

De concentració (capacitat per mantenir l'atenció en una activitat)

Matemàtiques (saber resoldre problemes matemàtics facilitat de càlcul...)

Cientifiques (capacitat cientifica,capacitat d'observació experimentació...)

Especials (saber representar-se figures,girs,volums,calcul de distancies...)

Napoleo I

El 1799 Napoleo va ser nomenat primer cònsol es a dir, cap de govern durant tres anys.A poc a poc va anar imposat un cònsolvitali i el 1804 es va coronar emperador amb el nom Napoleo I L'imperi napoleonic va perdunar durant deo anys.Els seus grans triomfs militars i la seva capacitat per governar amb mà de ferro reprimint les revoltes populars is complots dels absolutisme el van consulidar sense cap discussio en el poder.

El directori II

En aquest context,i en plena guerra contra les potencies absolutisme d'Europa,l'exercit va començar a tenir una importancia enorme,perque era l'unic capaç d'imposar l'ordre i assegurar la defensa naciomal.un jove general de l'exercit,Napoleo Bonaparte, va acabr protagonitzar gràcies al siport de la burguesia,un cop d'Estat el 18 de Brumari del 1799 i concentra tot el poder a les seves mans.

La Directori I

Al final del 1794 la burguesia consevadora va tornar a prende el control de la revuloció.Va establir un govern col·legiat(Directori)i va elaborar una Constitució que consegrava el predomini dels propietaris i limitava els drets politics de les classes populars . El liberisme de la nova republica s'oposava tant a l'absolutisme i a l'aritocracia com a la democracia socials dels jacobinsi, per tant,tenia l'oposició dels partidaris del l'absolutisme i de les classes populars

La Convenció III/IV

La radicalització de la revolució i el govern dictatorial dels jacobins,amb Robespierre al capdavant, van provocar l'oposició d'una bona part de la burgesia.Per mitja d'un cop d'estat,pel juliol del 1794 van ser endecrotats i executat els principals dirigens jacobins.

La Convenció II

Els tribunals revolucionaris castigaven amb presó o mort els sospitosos de ser contrarevolucionaris (Terror).Unes 50.000 persones van se executades.El mateix rei Lluis XVI i la seva dona Maria Abtonieta van ser acusats de traició i els van quilloinar.

La Convenció

La revolució va entrar a l'etapa radical i democràtica en que s'intentava oferir igualtat a tots els cuitadans.Es va promulgar una nova Constitució(1793)que reconeixia el sufragi universal i es va organitzar un govern revolucionari que va legistar una serie de lleis socials com ara el control de preus,l'assegurança per els pobres i la instrucions obligatoria fins als dotze anys.A més es descreta la lleva en massa per organitzar un poderós exèrcit que s'enfrontes a la invasió estrangera.

La caiguda de la Monarquia III

Per l'abril del 1792 els austriacs van enviar França i van arribar a les portes de París.La situació va originar un clima de revolta entre les classes populars(sans-culottes). Un nou grup polític més radifical,els jacobins,va mobilitzar el descontentament del poble, i el 10 d'agost del 1792 les masses populars de Paris van assaltar el Palau Reial van fincar el monarca a la presó i van proclamar la Republica(setembre del 1792).

La Caiguda de la Monarquia II

D'altra banda,l'oposició del rei Lluis XVI a la revolució es va manisfetar quan va intentar fugir per unir-se a l'exercit austriatic, que plantejava envair França i restablr-hi l'absolutisme(Fugida de Varennes juni del 1791).El monarca va ser tomat a Paris,pero es va crear un clima de desconfiança envers la monarquia.

La Caigudade la Monarquia I

Les reformes del periode 1789-1791 satisfeien els grups burguesos moderats (girondins), perque els concedien drets polítics i libertat economica.Però àmplies capes de la població van mostrar el seu descontentament; els drets de vot es va restrigir als qui posseien bèns (sugragi censatari), i la llibertat economica permitia el domini mès absoluts dels rics sobre els pobres

Els Drets de les Dones

Re presentació d'un club patriotìc de dones durant la revolució.La participació de les dones,privades de qualsevol dret politic.Va ser constant d'urant el periode revolucions S'organitzaven en clubs politícs i remdivicavent el dret al sufragi i la resta de drets civils i politics.En aquest sentit ,destca la Dlecaració de Drets de la Dona i la Ciutadania,redactava el 1791 per Olympe de Goudes, on es demanava que les dondes,nascudes lliures i iguals en drets als homes,proguessin gaudir dels drets naturals que els havien estat arrbassats pels home, i s'afirmava que la Revolució no seria completa fins que les dones no recuperessin els seus drets.

Assemblea Nacional

El 1791 es va promulgar una Constitució que exemplificava els ideals del liberalisme`politíc moderat separació de poders, sobirania nacional,igualtat legal,sufragi censatari,etc.A més,es van redactar codis de lleis que garantien la igualtat de totos els cuitadans, es va abolir la tortura, es va obligar a pagar impostos a la noblesa, es van expropiar els béns de l'Eglésia,que van ser declarats béns nacionals,i es va crear un exercit nacional

(Guardia Nacional).

Els Drets Humans

Davant la radicalització populars,l'Assenbles Nacional Constituent decretà, a la ni t de 4 d'agost, l'aboloció dels privilegis feudals i promulgá la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadá,que reconeixia com a drets inalienables les llibertats individuals i col·lectives, com tambè la igualtat davant la llei i els impostos.

La presa de la Bastilla

El poble de París va sortir al carrer per donar suport als representants borgesos i, davant el temor que les tropes reials no destinguessin els diputats, el 14 de juliol van assaltar la fortalesa de la Bastilla, em van agafar les armes i es van disposar a defensar per la força el procés revolucionari. Al mateix temps al camp es va estendre el rumor que bandes organitzades per nobles cremaves les collites i mataven els pagesos fenomen conegut amb el nom de la Gran Por. Els pagesos van reaccaionar assaltant molts castells de la noblesa i cremant els registres on costaven els drets feudals

Jurament Jeu de Paume

El monarca i una part de la noblesa no ho van acceptar i els diputats del Tercer Estat, reunits el 20 de juny en un pavelló de París (Jeu de Paume), es van eriguir entre representats de la nació (Asemblea nacional) i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectis la voluntat dels francesos.

La reunió dels Estats Generals

Pel maig del 1789 es van obrir a Versalles,presidits pel rei Lluís XVI,els Estats Generals ,formats pels representants de cada estament:noblesa,clegart i Tercer Estat (Burgesos). Seguin la tradició,estaven separats en el moment de deliberar i tenien un únic vot per cada grup,cosa que donava la majoria als previlegiats. Els representants del Tercer Estat exigiren i no pas per estament, fet que els haguès atorgat la majoria.

L'explotació del tercer estat.

La negativa de la noblesa a pagar impostos per resoldre la crisi financera i la necessitat del monarca francès Lluís XVI de convocar els Estats Generals (Parlament) perquè aprovessin uns nous impostos per resoldre la crisi finacera van ser l'ocasió per posar fi l'Antic Règim.